ESCRIPTURA AUTOMÀTICA

Rasterització d'elucubracions infinites donant salts mortals fins a l'avenir. Reconstrucció dels fets en faltes tabulades. Tolué en sang que recorre l'aurora boreal com si de famèlics galgs es tractara. Cadàvers en descomposició supurants de pus sanguinolent. La raó resideix en els calcetins perduts. Línies corbes que ens indiquen el camí a la ratera dels genis immortals que demanen els fets d'enguany cavil•lant amb la lluna cega milers de cançons a la vora de la mar: racons de mar a l'estanteria, replans d'aigua en ell. Lluerna dels dies de tortura i desinhibició maltreta reticular i sinistra de la vida. Solstici d'hivern. Reverberació UVA. Retorcem-nos com un coll d'almirall.

Alicia Mazón 1r BAT A

Alçant la meua vida com un sortilegi en contra del sol que governa enfront dels que se sotmeten sense presentar guerra ni pels seus fills que ploren atemorits en les seues cases que el vent s'emporta, talment una engruna davant de l´huracà. Dansen les flames, balla el foc i la cremositat d´un cucurull s´escampa entre les runes d´un monestir que antany plorava la pèrdua d'un pare que els havia donat a llum.
Trista lluerna dansa a la nit. Ombrívola quietud que ploma les ales de l'oblit que en mi resideix. Por. Paraules. Obscuritat latent. Trist plor d'una mare anciana. Horrible dolor sagnant, malson de negres flames vellutades del fred sòl i molsa sanguina. Terrible destinació espera a qui espera amb el cor il·lusionat de freda suor que recorre les meues venes seques del valor ja perdut.
Dolorides unces de diluvi ardent i fred punxant que plora a l'avern. Colors, el verd de la pradera que desapareix. Colors, el groc del sol que desdibuixa el món, talment un esborrador oblidat en un calaix ple de calcetins que ja no s'usen perquè van quedar darrere amb el vent de la matinada.
No sé, tot és estrany.
Eixa llàgrima ja es va eixugar perquè el fred me la va arrabassar. No tinc por, la nit arriba, el meu territori s'aproxima, avui acudiré a la seua crida, aquesta lluna em crida.
No tinc por, ni el fred em tenalla ja que l'alba continuarà sent meua.
La crida m'espera.
El roig es tiny de sang per tal com tot acaba al meu pols. Diamant pur, duresa exquisida.
Tot arriba, tot acaba però fins aleshores gaudeix salvatgement la nit i apassiona't durant el dia.
Tot està per arribar, tot està per passar, tot està per acabar.
Fred, he, he, no et tem, ací està el meu ardent sol just darrere del meu estern.

Miguel Ángel Fuentes 1r BAT A

Quan una rosa adquerix el color de la mort les mans suoroses de la meua ànima reclamen el seu lloc en el cel. Els llibres de la llunyania corrompen la voluntat del meu ésser mentre una deessa observa des de tots els racons del color. Jo, amant de tot el que és bell, reclame la insubordinació davant les escombraries; les muntanyes fredes davant el vent. La vesprada s'allunya com art de les cèl•lules blanques de les consciències equitatives, mentre sota l'aigua dels rius el sexe campa lliure per davant. Arriba l'amor. Correctors de l'ànima viva acampen aguardant al meu voltant; la rosa ja no és més que cendra. L'obscuritat és plena de por, i el meu cor plora recordant temps millors, ple com és de foc apagat fa molt de temps. La ciència i el temps no poden contra mi. Les agulles corren buscant algú que comprenga els seus temors; què és ell sinó un ésser desemparat a la recerca d'un acomiadament. Ja mai més seré jo, i mai més m'allunyaré davant les meues pors.

Víctor Sotillo 1r BAT A

Tic tac tic tac. una dona que s’anomena sabrina apareix amb una boina roja pel rellotge del big ben. pont del pentecostés. per davall un riu, i les brosses pugen per les pedres com volent arrapar-les. un gat negre, un gat negre tatuat…amb dues roses blanques.

Nàdia Canet 1r BAT A

Els vaig donar la volta i pòker d'asos. Aquesta vegada he guanyat, no sempre es guanya, la vida és una partida de pòker. Unes vegades no tens bona mà, t'arrisques i guanyes, unes altres tens bona mà i altres et superen.
Les platges del Carib, allí és on vull anar volant pel gran cel blau, muntat al meu drac alat i visitar els paratges més obscurs i ombrívols de la vida; l'hospital, la mort...
Guanyaré? Guanyarà? Guanyarem. Guanyaran?
Qui serà el vencedor d'aquesta cursa? El que es quede enrere caurà al llac de piranyes, les quals se'l menjaran.
Disfruta que és l'important i mai mires enrere.

Diego Cazorla 1r BAT A

Un home es va acostar a la vora d'un riu i va veure com en l'aigua s'obria una porta de la qual va eixir un enorme peix amb cara de pocs amics. L'home va rebre un colp del peix i va caure al riu. El peix, de la panxa del qual eixien unes enormes urpes, es va dirigir al cap de l'home. Quan estava a punt de menjarse'l es va obrir la mateixa porta d'abans i es va ficar dins. Uns núvols rojos cubrien tot l'espai i davall dels seus peus une escales es movien canviant de posició. Es va agafar a alguna cosa que volava damunt del seu cap i va tornar a eixir per la porta màgica.

Victoria Miralles 1r BAT A

Les culleres fan el soroll d'un ocell a la seua gàbia quan vol banyar-se al mar com les gavines que mengen peixos. Els peixos a l'aigua es veuen com cristalls que quan es trenquen es fan mil trossos que tallen i maten les gavines turbulentes que volen menjarse'ls i es vengen damunt de la catifa d'arena. No m'agraden el peixos venjatius, així és que no me'ls menge amb cullera, me'ls menge amb llimones del meu iaio que son redonetes i a vegades cauen de l'arbre amb les mandarines blaves.

Almudena Valverde 1r BAT C

Silenci damunt la taula! No escolte els seus crits! Abraçades calentes, cap circumstància canvia la meua cadira. Intenta alçar-te, riure, pensar a mullar els teus llavis. L'esquena em pesa i un ull se'm tanca. L'envoltori no es menja. IneXpressió.

Julio Azuar 1r BAT A

Un desert amb dolfins volant pels gratacels de fruita, els cotxes fumen opi i els gossos juguen a pòker, el xic ros fa de ventre dalt d´una palmera mentre agafa pardals per anar al metro, on l´aigua pren el vent i, després, es talla els cabells i va a la fruiteria a comprar ulleres per al nas.

Guillermo Ibáñez 1r BAT A



Cor damunt de la taula de ratlles, com la jaqueta roja de Saragossa, com els cosins i la meua mare i la calculadora té un botó verd com l'arxivador, el telèfon sona serà la muntanya o la vall amb el riu ondulant. Molt a poc a poc el gronxador s'ha cansat, la roda vella espurneja en cremar-se al ras i l'esquirol observa al voltor obés. La finestra que dóna a la cuina i la burilla de colors que tant m'agradava penja, com la planta del meu antic saló, d'una punta, com les penyes, i el plat, trobe a faltar el sofà amb forats, les nits fredes amb gelat de straciatella. L'olor del fum fastigós té color gris, el gat m'ha mirat malament, les esgarrapades de les rastes, el piercing de l'orella em va agradar. La panxa és com una llavadora , i l'eixugadora i el mar i les ones no poden esperar que el rellotge diga tic-tac, i la lluna arribarà i l'estoig s'obrirà, ja no vull naufragar en l'illa de Robinson Crusoe, vull abraçar-te en el morat brillant de les ungles el dissabte anterior pintades. Les sabatilles són amples, les tortetes d'arròs m'encanten, el cartró està banyat i la llum és tènue, la ploma es relaxa, el dau cruix, els genolls molesten el gir olímpic de l'atleta en la competició sota el món subterrani que habita en el meu saló. Baixe en ascensor, puge volant o planejant com l'avió, sembla una estrela que cerca planejar eternament sense que el temps fluïsca com l'aigua en un estany amb gansos grocs i la granota marxa i les fulles s'acaben i la lletra és gran i bella i el so és soroll, és mort, la ruleta gira en el seu eix amb la melodia de la bombeta i el moviment del fred gel dels pèsols congelats en la vall amb avets somrients que m'han acalorat.

Paula de Miguel 1r BAT A