Ací teniu un poema de Maria Mercè Marçal, interpretat, bellíssimament, per Miguel Poveda.
CANÇÓ DEL BES SENSE PORT
L'aigua roba gessamins al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port, com una trena negra.
Tu i jo i un bes sense port, en vaixell sense bandera.
El corb al fons de l'avenc, gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls, com una trena negra.
Carbó d'amor dins dels ulls i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar, la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent, com una trena negra
Maria Mercè Marçal
1 comentari:
Molt molt bonica la cançó.
Publica un comentari a l'entrada