25 anys sense Vinyoli

El passat 30 de novembre es van complir 25 anys de la mort de Joan Vinyoli, un dels poetes més singulars de la literatura catalana contemporània. El millor homenatge és fer-vos arribar les seues paraules. Ací teniu, doncs, un fragment de la seua prosa. Hi trobareu una preciosa afirmació que reflecteix la seua actitud davant la vida i, també, unes delicioses línies de referència a la tardor. Llegiu-lo, abans que el temps done pas a l'hivern.

Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant.[...] Parteixo, doncs, altra vegada i novament em trobo recorrent els viaranys que duen als meus boscos. Alzinars beneïts!, rouredes estimades!, laberint pur on es filaven els meus somnis! [...]
Amb aquests i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d'una el vent d'aram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc ens criden ara amb més pura veu. Les fulles grogues vacil.len o ja encatifen els camins humits, vora torrents amagats al fons de les clotades. Castanya i gla són a l'abast com petits tresors, com talismans, com brases vegetals.

Joan Vinyoli, PEL CAMÍ DELS MESOS DE L'ANY (fragment)