Josep Pla (caricatura)El senyor Pinyol no tenia res de particular. Era com som tots plegats: una mica desdibuixat, una mica pintoresc, lleugerament inconscient, passablement assenyat, una mica prudent, desmemoriat, confós i aritmètic. Era vagament teatral i histriònic, però a l’hora de la veritat era modest i tenia una manera plàstica i visible per a demostrar que era una bona persona –una persona de seny. Portava bastó i quan parlava posant-hi interès treia el pit enfora, sobretot quan utilitzava el ruló de la seva dialèctica, que era sentenciosa i atabaladora, ja que consistia a manifestar principis que l’habitualitat ha fet indiscutibles, com per exemple: «El saber no ocupa lloc» (falsedat notòria); «Vale más pájaro en mano que ciento volando» (ximpleria indiscutible); «Després d’una pujada ve una baixada» (cosa incerta), etc. I moltes altres coses de la mateixa presència. Quan pronunciava aquestes frases el pit li agafava un cert relleu i alçava el bastó enlaire, com si en aquell moment prengués possessió d’alguna terra exòtica i remota.
Josep Pla, Quadern gris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada