MONÒLEGS INTERIORS

Quins nervis, uff… no puc, no puc… Com puc estar tan nerviosa quan fa dos minuts estava bé? Però si als camerins estaven totes fetes un flam i repassant el text neguitoses mentre jo ajudava en Marc amb el decorat com si res… que escolta, ens ha quedat genial, si és que aquest teatre és tan majestuós que produeix un respecte especial. És increïble, després de tants assajos, de tant d’esforç… Com pot ser que estiga JO ací, enmig d’aquest escenari tan gran, asseguda amb en Jordi en un sofà com Déu mana… i a punt d’actuar davant de… qui sap quanta gent! Quanta gent hi haurà? Calmaaat Marta, calmaaat i no penses! En Jordi també està ben nerviós i més val que no se li oblide el maleït text, que en els assajos sempre falla, i si se li oblida el paràgraf eixe...? Ahí sempre es fa un embolic, esperem que no. Ei, i si em quede jo en blanc? Uff… no, no, Marta, noo… si tu te’l saps prefectament, encara que en aquella frase… no, no, me’l sé. L’únic, que no sé és com dimonis aconseguiré parlar i moure’m amb el cor anant-me així de ràpid. No puc, ara no. I pensar que després als actors no se'ns noten gens els nervis i tothom et diu que no en tenies quan en realitat anaves tota l’obra a 170 pulsacions per minut… doncs espere que a mi tampoc se’m note… però què passa ara? Quin rebombori és eixe? I què fa Marc parlant amb el tècnic?… Un minut. He de col•locar-me bé perquè... ja, el públic ja s’està callant, la resta també, i estic tremolant, com sempre poc abans que s’òbriga el teló… Vinga, sort a tots!

Birke Valdueza, 1r BAT A

Però ell continua actuant com si res haguera passat, per favor, què s'ha cregut… Si això ho haguera fet jo o qualsevol altra persona ja s’hauria acabat el món! Això de ser reconegut o dit d’una altra forma, “popular”, deu ser fascinant, no? Però… què faig perdent el temps per culpa d’aquesta persona? Bé, jo ara continuaré fent el que estava fent, i si m’equivoque tornaré a començar, tal i com deia un anunci promotor de la llengua catalana, encara que jo espere tindre més sort… de moment faré els deures, i en acabar-los els corregirà la meua germana, a veure si m'he equivocat en algun exercici per així APRENDRE DELS ERRORS.

Rafa Merenciano, 1r BAT A

Això de pujar i baixar i pujar i baixar un altra vegada tots els dies no m'agrada gens, tinc el recorregut més que avorrit, i amb la fam que tinc, em menjaria una vaca o dues!, i no m'estranyaria gens que la Sandra haguera fet peix per menjar, com tots els dies, ai!, mare meua, pobra àvia, quin bac acaba de pegar, hauria d'anar a ajudar-la, bé, no, millor passe de llarg que amb la motxilla i tot que porte... a veure si encara tenim un altre accid...oh!, que guapo és aquest noi, i jo amb aquests cabells de fregall, si és que no pot ser, així no lligaré mai, a veure, a veure, centra't, Nadia, on estic?, a veure, era ací on em va dir la Lorena que vivia? Crec que no, o sí? Per favor Nadia, quina vergonya, quina orientació que tens, això és Canalejas, estàs totalment a l'altra punta d'Alacant!

Nadia López, 1r BAT C

Mare meua, ja són les nou del matí i encara està dormint. Si torna a arribar tard l’acomiadaran. És que no entenc per què li costa tant alçar-se als matins, jo em desperte tots els dies a les huit per a arribar a la meua hora, i em dóna temps d’arreglar-me i de prendre’m un desdejuni en condicions i tot. Déu, quina calor que fa, hauria d’haver-me posat una samarreta més fina, amb aquesta estic suant un muntó, i ara, el nas… necessite un kleenex, on tinc els kleenex? Sort, ací estan. Així molt millor. Ara segur que arribe al despatx i està la insuportable de Sònia esperant-me. Per què li dec caure tan malamente a eixa xica? Bé, almenys no he d’aguantar-la a totes hores. El pobre del seu marit no sé com ho aconseguix, és un encant d’home... està vist que totes les panolis tenen sort!

Victoria Castro, 1r BAT C

Quin fred! Mira que la mama m’ha dit que agafara la jaqueta, que anava a fer fred, i jo no li he fet ni cas… per què sempre ha de tindre raó?, quina ràbia! I damunt arribe tard. Si és que vaig sempre amb massa pressa … I el telèfon? On l’he deixat? A la butxaca no el tinc… a la bossa, i la cartera?, les claus?… Sofia, tranquil•litza’t!! Està tot. A vore com es troba Laura perquè ahir portava un embolic al cap... Si és que Xavi l'està tornant boja. Està més que farta. Jo també ho estaria, la veritat, si ja sabia jo que aquest no era un bon amant per a ella… després del que em va fer a mi... clar que ella d'això no té ni idea, encara no em coneixia i jo no li he dit res perquè mai no se sap, i si havia canviat?, sempre queda el dubte, com en la pel·lícula, no voldria ser com aquella monja, la Meryl Streep, però no, no ha canviat, continua sent el mateix, n'estic segura, no canviarà mai.

Victoria Miralles, 1r BAT A

sola, sola. estic sola com aquell gatet que vaig vore pel carrer l’altre dia…on estarà ara? l’hauria adoptat de bona gana si no haguera sigut per ELL. els o-di-a-va . però ara no hi és. ni ell ni el gatet… encara que… què estic dient? a mi tampoc m’han agradat mai els animals, encara que els mininos són els que més gràcia em fan... però no no no millor així. millor no haver-lo fet patir. patir. patata. patidora. sí, he sigut una patidora, tot el que he hagut de sofrir per ell, pot ser és millor ja no tindre’l al meu costat, tampoc era tan bona persona (...) què estic dient! mateu-me, com puc ser tan cruel? la ràbia que he sentit quan me n'ha fet alguna de les seues no és excusa per pensar això. perquè mira que me n’ha fet... què? llàgrimes? ara? per què justament ara? tants anys junts i me'n vaig adonar quan ja s’acabava tot, a temps de no tindre temps per preguntar-li res. au, a viure la vida! que són dos dies i jo ja me n'he perdut un i mig, au, a sortir al carrer que ja és hora, i els mocadors? encara tinc la cara humida, mmm espere no haver d’agafar hui el paraigües...si isquera un sol radiant seria perfecte per començar la Nova Vida.

Nàdia Canet, 1r BAT A

La finestra està freda, el baf del meu alè l'ha mig mullada, com en el cotxe, quan era petita que dibuixava corets. Bea! Que fas empanada al corredor i recordant vells temps? Que arribaràs tard a la teua boda! Avui em case, sí, jo, però no vull, no vull nugar-me, l'estime, però ell no és feliç amb mi, ho sé, no li agrade, normal, he anat engrossint... no vol casar-se amb mi, però és igual, Gorka ve de camí. Buff...quina mala gana que tinc, vomitaré ara o en veure'l toranaré a vomitar? No m'he penjat el vel, ni m'he pentinat, ni res. I Alícia tarda, com sempre, què li costaria donar-se un poc de pressa? Deu estar mirant-se a l'espill, com sempre. Quins cabells porte! La gavina vola baixa, el soroll del vent, no el suporte. Gorka, quins gustos tindràs? No vull que li semble a ma mare, ni al seu pare. Maleït siga, en quin mal moment ho vam fer sense protecció! Qui ho diria..JO, a punt de nugar-me i prenyada.

Paula López de Miguel, 1r BAT A