SENSACIONS

Feia fred, com sempre passa en època de Carnestoltes. Al principi m'agradava sentir l'aire fresc en la cara, però l'espera s'estava fent massa llarga i ara la gelor em travessava tot el cos, ho notava fins en els ossos.

Per fi va arribar Toni. Em va fer una besada i la seua cara encara guardava la calor de sa casa. En entrar al bar ens vam veure embolicats en un núvol de fum. Ens vam anar obrint pas fins a arribar a la taula. Ens va costar travessar tota la massa de gent que engolia i parlava i reia al mateix temps. Em vaig sentir diminuta i insignificant enmig d'eixos cossos que desprenien calor. Quan ens vam asseure, els nostres amics estaven devorant uns entrepans amb una salsa groguenca que els queia per les mans. Estava descobrint la part més brutal i primitiva dels meus amics. Em vaig asseure al costat de Manu que, a eixes hores de la nit, ja olia a una mescla de suor i colònia rància. Tampoc no feia res per evitar parlar-me amb la boca plena i mostrar-me tot tipus de textures i colors d'allò que engolia. Vaig començar a marejar-me i a sentir nàusees. Es va fer un silenci sepulcral. El bar va emmudir i només se sentia una sirena a la llunyania. Quan vaig despertar tenia enfront de mi els ulls negres i grandassos de Toni. Vaig buscar la seua mà per a tranquil•litzar eixa mirada de por i sorpresa. Em va respondre amb un bes als llavis i vaig sentir en tot el meu cos la grandesa de l'amistat.

(OLFACTE, TACTE, OÏDA, VISTA)

Anna Carrascosa, 1r BAT A

Es va allunyar, petjades sobre aquest llit encoixinat i, alhora, cruixent. Encara podia sentir als seus dits el fred de la rugosa pedra sobre la qual havia descansat. Feia vent, i els flocs curts que emmarcaven la seva cara se li ficaven als ulls fent-li impossible continuar mantenint les llàgrimes que, humides, li van recórrer les galtes, primer càlides i a mesura que queien, refredades pel vent. Però les espigues silvestres li feien pessigolles a les cames i que una cosa així li arrencara un somriure la va fer deixar de plorar. El sol càlid li va eixugar les llàgrimes però encara podia sentir les marques de la sal seca per on aquestes havien lliscat. Llavors va passar, aquest pessigolleig per l'esquena que et fa pensar que hi ha algú darrere de tu, serà ...?  -va pensar ella. Aquesta vegada la sensació va anar acompanyada d’una ràfega d'aire fred, s'estava fent tard, però encara havia de decidir si anava o no a girar-se. Finalment es tombà, un moviment ràpid que li va fer mal a la planta dels peus descalços, i total perquè no hi hagués ningú.

(TACTE)

Judit Lastres, 1r BAT A

La seua suau i delicada fragància va recórrer lleugerament el meu pit buscant l'ànima perduda que fugia d'aquell amor intens i que era la meua perdició. Apegats tots dos i ell, mentre, pertorbant el meu ànim, em va acariciar tan suaument el coll que semblava haver esdevingut de seda. Llavors, es va aproximar encara més i, a cau d'orella, em va xiuxiuejar lentament un t'estime, el qual em va provocar una càlida tempesta que aspirava a aturar-se paulatinament. En besar-me es va il•luminar el meu món i es va fondre el dolç sabor a mel dels seus llavis. Només em quedava observar aquells ulls negres que talment perdurarien així en la meua memòria. 

(OLFACTE, TACTE, OÏDA, GUST, VISTA)

Salima Alouat, 1r BAT A

Em vaig despertar anhelant el pessigolleig de l'arena entre els dits quan estàs enfront del sol torrant la teua pell per a tindre el to just i encaixar en el cànon de bellesa actual. Anhelant la sensació de llibertat en córrer per la platja a la recerca del contacte fred amb l'aigua. Anhelant la cançó que en qualsevol moment pot començar a sonar, i tu, sense dubtar-ho, alçaràs les mans fins sentir que toques el cel amb els dits. Enyorant aquell viatge en què no et vas desapegar de la teua amiga i senties que amb un sol fregament podies saber el que pensava. Anhelant cada lletra de la paraula estiu.

(TACTE)

Andrea Díez, 1r BAT A