Per començar, descriu un paisatge, parla de la collita podrida sobre els camps, per tant apareix l'objecte poètic evocat.
Gran part de la cançò correspon a un desdoblament del jo, és com si es dirigira al seu reflex a l'espill, parla amb ell mateix. A més, diu "sóc tu quan et mires a l'espill"; això fa pensar que el tu al qual es referix és ell mateix. També hi ha un canvi a primera persona quan estava parlant de tu i després continua en segona persona.
Es pot veure també quan diu "sent coherent amb tu mateix". A més, sap tantes coses del tu a qui es dirigix, com els sentiments que té, que només podria estar parlant d'ell mateix.
En primer lloc he de dir que esta estava dificil, al principi hi ha metafores, parla d'uns camps i per tant unes terres, per allò diria que ahi hi apareix la veu d'objecte poetic evocat, pero la cosa no acaba ahi, para de que nomes veu la seua ombra i el seu reflex mentre buscava alguna altra cosa, parala de si no sap su ell es qui vol ser, i eixe ell, es ell(el cantant) per tant utilitza aixi que parla d'ell mateix parla de quan es mira a l'aigua y veu el seu refleix i no sap si es dins o fora del aigua (crec)
despres continua parlant d'un tu que es ell i li diu que la vida se li esta pasant i ell no fa res,
al's 2:45 diu camine, i ahi ja es corrobora que eixe tu es ell. i si algú no es dona compta ahi alas 3:00 diu "soc tu quan et mires al espill"
hi ha 3 veus poètiques, el jo poetic evocat(al principi), el jo poetic (quen diu camine) y un tu que es refereix a si mateix.
Molt bons comentaris els de tots dos, Eva i Otman. Només vull matisar que tot i que al començament apareix l'objecte poètic evocat, és massa curt i, en conseqüència, no té suficient pes per considerar-lo com a veu lírica. I el jo, tal com tots dos dieu, només serveix per corroborar que el TU, en realitat, és un JO. Per tant, la veu lírica és, sense dubte, un TU LÍRIC ESPILL. La pista es trobava al minut 3:00, tal com indica Otman molt encertadament.
3 comentaris:
Per començar, descriu un paisatge, parla de la collita podrida sobre els camps, per tant apareix l'objecte poètic evocat.
Gran part de la cançò correspon a un desdoblament del jo, és com si es dirigira al seu reflex a l'espill, parla amb ell mateix. A més, diu "sóc tu quan et mires a l'espill"; això fa pensar que el tu al qual es referix és ell mateix. També hi ha un canvi a primera persona quan estava parlant de tu i després continua en segona persona.
Es pot veure també quan diu "sent coherent amb tu mateix". A més, sap tantes coses del tu a qui es dirigix, com els sentiments que té, que només podria estar parlant d'ell mateix.
En primer lloc he de dir que esta estava dificil, al principi hi ha metafores, parla d'uns camps i per tant unes terres, per allò diria que ahi hi apareix la veu d'objecte poetic evocat, pero la cosa no acaba ahi, para de que nomes veu la seua ombra i el seu reflex mentre buscava alguna altra cosa,
parala de si no sap su ell es qui vol ser, i eixe ell, es ell(el cantant) per tant utilitza aixi que parla d'ell mateix
parla de quan es mira a l'aigua y veu el seu refleix i no sap si es dins o fora del aigua (crec)
despres continua parlant d'un tu que es ell i li diu que la vida se li esta pasant i ell no fa res,
al's 2:45 diu camine, i ahi ja es corrobora que eixe tu es ell. i si algú no es dona compta ahi alas 3:00 diu "soc tu quan et mires al espill"
hi ha 3 veus poètiques, el jo poetic evocat(al principi), el jo poetic (quen diu camine)
y un tu que es refereix a si mateix.
Molt dificil l0has posada
Molt bons comentaris els de tots dos, Eva i Otman. Només vull matisar que tot i que al començament apareix l'objecte poètic evocat, és massa curt i, en conseqüència, no té suficient pes per considerar-lo com a veu lírica. I el jo, tal com tots dos dieu, només serveix per corroborar que el TU, en realitat, és un JO. Per tant, la veu lírica és, sense dubte, un TU LÍRIC ESPILL.
La pista es trobava al minut 3:00, tal com indica Otman molt encertadament.
Publica un comentari a l'entrada