Prosa poètica (I)

Escolta aquesta música, tracta de sentir-la dins de tu i escriu...

Em vaig submergir en els seus ulls, en ells em sentia en pau, lliure. Res passava per la meua ment. Cap excusa, cap idea, cap motiu, ni tan sols m'eixia una paraula. Potser estiguera en la mar, dins d'alguna gota d'aigua que es resisteix a ser com les altres. O potser estiguera en un tros de cel, infinit, invariable. Digueu-me si ploreu, humilment, mirant i desitjant les estreles tan llunyanes, sentint en les vostres privilegiades mans tèbies coloms blancs i rossinyols negres. Feu que els vostres sons siguen de color blau i disfresseu els vostres dies de somriures i rialles, el món podria parar en aquest mateix instant però el temps mai tornarà enrere.

Thalia Lajara, 1r BAT A

Vaig obrir la porta i em vaig trobar amb la trista mirada del destí, amb una papallona blanca que volia tindre ales de colors, amb un home abatut per la pèrdua d'un ser estimat, amb un espill que reflectia un rostre sanglotant.

Amb el vent vivint a la vora de la platja, dins de la caragola de mar més fermosa... amb una alba, i amb la nit prestant-me els seus fantasmes.

I no puc més, l'aire em venç, i lluite contra ell. Amb força, la vida em derrota a colps, però jo m'alce del banc del meu destí.

I busque la porta de l'esperança.

Andrea Díez, 1r BAT A



No tinc temps per a pensar, crec que he viscut massa i puc controlar-ho però ara se'm va de les mans. No tinc temps per a pensar, blanc o negre, esquerra o dreta, encés o apagat, no hi ha un tercer camí. Ara, al mateix temps que dic que no tinc temps per a pensar, en eixe mateix sospir, en eixe obrir i tancar d'ulls, pense i rectifique: no he de parar-me a pensar en el temps, sinó parar de pensar per a tindre temps.

Carlos Albaladejo, 1r BAT A