dilluns, 16 de maig del 2011

Prosa poètica (II)

Ací tens alguns quadres de pintors famosos. Tria el que més t'agrade. 
Contempla'l sense pressa, gaudeix-ne, enamora-te'n si cal... i escriu.



Marc Chagall




Henri Matisse




Diego Rivera




Miquel Barceló




Vincent van Gogh




Pablo Picasso




Sandro Botticelli






No resten animals desperts, els  sorolls ensopeguen amb el so profund de la respiració. Les seues mares els balancegen en les branques d'un son verd, amb brots cada vegada més grans, els quals es remouen. Jo crec escoltar els seus sospirs de tranquil·litat i tinc curiositat. Crec veure brillar les seues ales a la llum d'aquest sol que arriba des de la llunyania, m'envaeix el seu foc. Llavors tanque els ulls perquè ja és l'hora de despertar, de deixar de somiar i sentir-los prop, molt prop de mi.
Thalia Lajara, 1rBAT A (quadre de Diego Rivera)




Aquest matí les flors vermelles del jardí m'han saludat, jo les sentia riure's divertides a causa de les bogeries del gat que no para de jugar i jugar amb les ombres de les plantes, però sobretot de les grans falgueres. Aquest matí, el sol entrava per la finestra i les busques de pols ballaven dins dels rajos de llum, ballaven soles, per parelles o, fins i tot, en grups de centenars i el cruixir de l'escala ha despertat la fera de la casa que ha vingut a rebre'm amb les gargamelles tan obertes que semblava que m'estigués somrient. Aquest matí, l'aire feia olor a fresc, no tenia cabuda la calor ni els malsons com  altres dies, només se sentien les petjades furtives del gat petitó. A la nit, quan em gite, els geranis m'acomiadaran des de la finestra.

Judit Lastres, 1r BAT A (quadre de Pablo Picasso)



Amargar i dansar sobre cors trencats és la seua aficció, asserena't, no ho farà si tu li pareixes l'adequat, l'home, en la vida, és un passatger animal, passatger dolent, així i tot ella podria esdevenir gairebé la teua ànima, ben criada li agrada animar, escolta els sus passos al teu costat, aconsegueix satisfer els seus desitjos, la teua fe solitàriament s'acosta al cim, tots li imploren ajuda, tanmateix rebutja el favor, ella està absent als corrents d'un riu sense desembocadura, és apàtica, no sent res, no fa el bé, doll d'una gran saviesa que no utilitza.... Comencem prest , hem d'acabar set tombes, una per a cada una de les seues virtuts, ja li vam advertir que se li'n passava l'arròs, ella no s'immutava, jo no l'entenia, no la volia veure sola al racó ni tampoc m'ho vaig imaginar, cistella d'emocions duia a cada mà, i, quieta i ferma, posà l'àncora imaginant que així acabaria tot.

---margarida -------------------------------------tulipa ----------------------------------------gerani---








--gerd --------- dàlia--------------sosa------------fesol-----------absenta -------------- bedoll---





------barset ----------- rosella ---------- avajó -------acònit ----narcís ------- raïm---

Otman Amesnaou, 1r BAT A (quadre de Sandro Botticelli)




Tot el món desperta de la trista calma i s'incorpora en la fresca brisa de la joventut, que amb les mans obertes a qualsevol, juga joiosa, d´un paratge a un altre, acariciant la pell d'aquells que renaixen, mentre desperten del somnolent hivern i s'endinsen en la passió. 
Aquest temps, més que mai, va a la recerca del nostre ésser, exigent, per plaure-li i fer-lo càlid, com l'estiu que espera neguitós el seu torn per gaudir de les seues qualitats, com la temperatura que busca en el nostre cos algú per trobar la fermesa eterna o simplement un bon moment, i així, tots els anys, el joc comença de nou, per complaure milers d´ànimes que anhelen esbargiment en temps d´impacte primaveral.

Salima Alouat, 1r BAT A (quadre de Sandro Botticelli)