Els vostres poemes (fragments)

Quan els ulls s’eixuguen perquè plora l’ànima

si al diari de la teua vida escrius amb llàgrimes cada pàgina

quan l’única bona notícia és que segueixes amb vida

crida, seré el corredor que et porte cap a l’eixida.

Hui li escric al cor i rente el seu engranatge

perquè amb l’ànima bruta no es transmeten bons missatges.

No furtes a la mort el goig d’utilitzar la godalla

que l’actitud benevolent encara no et falla

car per dura que siga la dificultat

no oblides que estar viu ja és una altra oportunitat.

De canviar la teua vida accepta el repte

ja que tots riem i plorem en el mateix dialecte.

Otman Amesnaou, 1r BAT A

Oh, veloç temps!   Just quan jo m’enlairava

i tu pensaves   només en aterrar

era quan jo   un somni començava

i com desert   vas erosionar.

Oh, avar temps!   lladre de mil records

per on amagues   el teu tresor immens?

xiquet del món   no tens compassió

per què sóc jo   un dels teus bons joguets?

Oh, feroç temps!   Era quan jo entonava

i tu volies   el silenci imposar.

Era quan jove   un brot al cor brollava

i com un camp   ben prompte el vas segar.

Oh, fugaç temps!   pilot del destí fosc

per què no atures   mai el nostre vaixell?

Pirata d’or   que guies el meu vol

per què superes   els forts llampecs del cel?

 Eva Villalba, 1r BAT A

L’observaràs

dins la finestra

al lloc obscur

ample, estèril

i el vidre

t’escupirà

un rostre blanc

melancòlic

i et dirà

no has de veure

com passa el tren

sense pujar

al damunt d’ell.

Diego Zamorano, 1r BAT A

Demà com sempre, trist

la ració serà igual

un dia buit i llarg.

Tots els colors semblen gris.

M’agrada sim en trobe d’altres

en morera i garriga

on el temps es dissipa

com si només fos aire.

Tints que el jardí em revela

de llorer, farigola

verd harmònic d’aroma

i brots que germinen d’heura.

/.../

Demà serà diferent.

Potser veja una llum

que no haja vist ningú.

Xavier Sánchez, 1r BAT A

Pobres els qui temen la mort.

Com l’aigua d’un riu caminem

no sabem ni tan sols on anem.

Lliureu-vos a la vostra sort

oh, pobres els qui temen la mort.

Vicente Gomis, 1r BAT A

Potser passarà un dia
que el record, el pensament
eixirà del meu cos
com si fos un recipient,
barrejan t-se amb la matèria
hi romandrà dins l'aire
d'esquelet en esquelet.
/.../
Potser passe, potser no.
Potser siga alhora un peix,
un pardal i un caragol.
Perquè cante amb la pluja
que embriaga la terra;
perquè ric amb els trons
i balle alegre amb el vent.

 

Júlia Sánchez, 1r BAT C

Em sorprén, que des de tanta distància
seguisca tenint-te agafada al cor
com un tossut grapat d’algeps.
Quan mire la tendresa d’un braç nu,
quan m’embadalisc en la bellesa
d’una princesa, rancuniosament
et reclame, ai Maria!
Et reclame però no vols,
Maria, potser siga per mi,
per mi o per l’eterna foscor.

David Palao, 1r BAT A