La foto

Thalia, abatuda pel mal dia que havia tingut, decidix telefonar a la seua amiga Andrea.

-Qui és?

-Andrea?

-Sí, què vols?

-Necessite parlar amb tu.

-Què et passa?

-Hui m'han donat la nota de matemàtiques, he suspés. Quan he arribat a la meua casa el meu pare m'esperava enfadat perquè diu que vaig molt malament en la vida i Carles, el meu millor amic, ni tan sols m'escolta.

-No et preocupes, vaig a ta casa ara mateix.

Andrea té una sorpresa per animar a Thalia.

-Hola.

-Hola Andrea.

-Com et trobes?

-Pareix que res m'ix bé.

-He portat una cosa per a tu. Saps què és?

-Una foto.

-I, saps qui és?

-Clar que ho sé. Com no ho vaig a saber si sóc jo?

-I ara, saps qui és?

-Clar que sí, Andrea , seguisc sent jo.

-I ara , saps qui és?

-Una altra vegada? Siiiií, és la meua foto !!

-Has de saber que encara que a vegades tot no isca com vols, continues sent tu, el que has de preguntar-te és quin és el teu vertader valor i no com pugues estar de colpejada en un moment determinat. Guarda-t'ho, però em deus una foto teua.

Quantes vegades dubtem del nostre propi valor, que realment mereixem més i podem aconsegui-ho si ens ho proposem?

No basta amb el mer propòsit, es requereix acció, i si ho fem, trobarem molts camins.

Thalia Lajara i Andrea Díez, 1r BAT A